doble volta de pany i clau

Al cap del passadís estret la claror de les cinc en punt omple retalls de periòdic damunt la taula del menjador. L'Andreu tanca bé la porta, se n'assegura amb dues voltes, penja l'abric, es treu les sabates i s'acomoda les sabatilles. En les sis passes del corredor es repeteix: avui sí, Doña Esmeralda, avui sí. Al menjador tanca les cortines, seu davant l'estesa de retalls en penombra i busca al diari del dia els resultats del sorteig de la loto. Se sap de memòria el seu 362409 perquè un any ara en fa vint li va donar molts milions, i va decidir jugar sempre d'amagat amb les mateixes xifres. Amb esperit ministerial repeteix cada tarda la mateixa funció: després de comprovar que no li ha tocat la loteria, obre els diaris per la pàgina dels lectors i busca la seva carta. Amb cert regust confirma que avui tampoc, i es disposa a retallar, una a una, les publicades. Un cop retallades les repassa, les apila i al cap del mes les enganxa en àlbums de fotografies. A cada àlbum s'hi va fer gravar: "Anatomia d'una societat". De tant en tant li agrada obrir els àlbums vells i rellegir, per exemple, la carta que un lector ple d'enginy va titular Cabreados por Cabrera del 91 en protesta perquè havien declarat l'arxipèlag Parc Natural i no s'hi podia edificar. Aquest retall es trobava al costat d'una altra carta, la seva del 91, titulada La sort dels jocs en relació amb les olimpíades. Per l'Andreu, poder veure una carta pròpia a una plana del diari és tot un repte, gairebé un èxit, podríem dir una batalla guanyada a l'atzar.